Descripción

El cel és al seu lloc, bombat i quiet. És una làmina rodanxona d’acer lluent i per allà dalt s’han perdut un parell de núvols grisos. O d’un color blavís. El sol crema com una estufa i un ventijol més aviat fresquet arremolina de tant en tant la fullaraca. Això sembla. La resta tot és normal.

Però hi ha molta calma. Potser massa. Són les deu i un parell de minuts d’un matí assossegat i no hi ha ningú pel carrer, ni tan sols hi ha gats d’aquells bruns i poc amistosos, ni gossos de raça incerta, només algun cotxe que passa molt de tard en tard i uns pardalets que amollen ara i adés uns esgarips com si estiguessen emprenyats, que potser ho estan. També hi ha unes acàcies a les voreres que gairebé no es belluguen, quietes com els fanals pintats d’alumini i apagats de fa unes hores…